Introducció al teixit-no-retardant de flama

Aug 16, 2026

Deixa un missatge

El teixit no{-ignifug-retardant de flama és un tipus de tèxtil no-teixit fet principalment de polièster (un polímer d'àcid tereftàlic o tereftalat de dimetil i etilenglicol). Es caracteritza per una gran resistència, una bona elasticitat, una superfície llisa, una excel·lent resistència a l'abrasió i la llum i la resistència a la corrosió, tot i que té una tintura relativament pobra. Format mitjançant la disposició direccional i la unió de fibres, el material és resistent a la humitat-, transpirable i flexible.

 

Les seves propietats retardants de flama-s'aconsegueixen mitjançant l'addició de retardants de flama-halògens, organofosforats, intumescents o inorgànics, sent els retardants de flama basats en brom-san els més utilitzats. Els processos de producció es divideixen en dues categories: fibra-retardant de flama-perforada (on les fibres s'entrellacen mitjançant perforació d'agulla) i fibra-ignifuga-unida per aire calent (on la banda de fibra passa per un forn-d'aire calent). El material ha de complir els estàndards de prova com ara CFR 1633 dels EUA (taxa màxima d'alliberament de calor inferior o igual a 200 kW en 30 minuts per a matalassos), BS 5852 del Regne Unit i TB 117 dels EUA (temps de combustió inferior o igual a 8 segons), per als mercats de matalassos i tèxtils d'alta{16}, europeus amb sofàs i matalassos de gamma baixa. requisits de seguretat-incendis, respectivament.

 

news-800-800

 

Les aplicacions abasten sis categories principals, com ara equipament de protecció mèdica, materials de construcció{0}}resistents al foc i materials de filtració d'automòbils; el substrat de polièster ofereix resistència tant a la calor com a la corrosió. Alguns processos de producció utilitzen una tecnologia ignífuga-sinèrgica que combina dimetil metilfosfonat (DMMP) i borat de zinc per formar una capa de barrera protectora carbonitzada.

 

Enviar la consulta