Hi ha principalment tres mecanismes de retard de flama per als teixits-retardants de flama no-.

Sep 20, 2026

Deixa un missatge

Hi ha tres mecanismes principals pels quals funcionen els teixits no-ignifugats. El primer és el refredament endotèrmic: en escalfar-se, el retardant de flama es descompone, absorbint calor important i reduint la temperatura superficial del material, dificultant així que el material assoleixi la temperatura necessària per a la descomposició tèrmica. El segon és l'aïllament de l'oxigen: quan s'escalfa, el retardant de flama forma una capa densa de carboni sobre la superfície del material-actuant com un escut tèrmic-per separar el material intern de l'oxigen i tallar una condició necessària per a la combustió. El tercer és el retard de flama en fase-gasosa: el retardant de flama es descompon per alliberar gasos no-combustibles (com el vapor d'aigua i el diòxid de carboni), que dilueixen la concentració d'oxigen i gasos combustibles que envolten el material, inhibint així la propagació de la flama.

 

En aplicacions pràctiques, els teixits no-retardants de flama per a cables solen emprar una combinació sinèrgica d'aquests mecanismes. Els productes compostos-amb un esquelet de teixit de fibra de vidre combinat amb materials ignífugs-retardants de flama-de baix-fum i halògens-ofereixen un retard de flama fiable alhora que produeixen una baixa densitat de fum i sense gasos corrosius o tòxics durant la combustió. Els teixits no-retardants de flama-d'alta qualitat- poden assolir un índex d'oxigen superior al 30%, el que significa que el material resisteix la combustió sostinguda fins i tot en entorns amb concentracions elevades d'oxigen.

 

1

 

Enviar la consulta